Introducció
Per què he triat la domòtica?Vaig pensar que hauria de ser un tema que m’interessés primer de tot, per a fer més amena la realització del treball. Havia de ser un tema relativament nou, és a dir, que hagi sortit fa poc. I per últim, havia de ser alguna cosa que estigués al meu abast, però que no fos fàcil.
Que millor que la domòtica? Va ser el millor tema que se’m va acudir, ja que: tinc fàcil accés a plaques per programar sistemes domòtics, un gran repertori d’ajudes i cursos sobre la programació, i el fet que m’apassiona la programació en general.
La domòtica
Resumint-ho en unes poques paraules, és l’automatització de les tasques d’una casa (tot i que més endavant veurem que és molt més que això).
Molta gent pot pensar que la domòtica és una cosa molt recent, i que encara estem molt lluny de viure en cases “domotitzades”, però la veritat és que cap a finals del segle XX, alguns autors de ciència-ficció ja fantasiejaven amb conversacions “Persona-Casa”:
Fragment del capítol 7 “Allí no hay un dónde” de la novel·la “Mona Lisa Overdrive”(1988) de William Gibson , p. 61-62.
Mona Lisa Overdrive
«-Àngela -va Dir la casa amb veu serena però imperativa, tinc una trucada de Hilton Swift…
-¿Prioritat Executiva? –L’Àngela estava menjant mongetes amb una torrada al taulell de la cuina.
-No -va Dir la casa, confident.
-Canvia de to -va dir l’Àngela, mastegant un mos de mongetes-. Posa una mica d’ansietat.
-El Senyor Swift està esperant -va dir la casa, nerviosa.
-Així Està millor -va dir ella, portant el plat i la safata a la pica-, però vull alguna cosa més proper a la histèria veritable…
-Atendràs la trucada ? -La Veu estava ofegada en tensió.
-No -va Dir l’Àngela-, però segueix mantenint aquesta veu, m’agrada.”